En 1998 Irlanda del Nort va firmar la pau d’una guerra de més de trenta anys que, fins al moment, havia causat més de tres mil morts. Entre atres acorts va haver el de l’alliberament dels presos vinculats a organisacions paramilitars, en el que en dos anys van eixir al carrer quatrecents presos. Este programa aprofundix en el rol que van tindre els presos dels grups paramilitars en el conflicte i, en concret, dos d’ells, un lealista de l’UDA (probritànic) i un atre republicà de l’IRA (proirlandés); nos expliquen la seua història i vivències personals, com van arribar a la violència, com van viure en la clandestinitat, com es van enfrontar a la presó, i com, després d’anys, van començar a practicar la pau. Podrem sentir reflexions sobre la violència, el terrorisme, el remordiment, el dolor, el perdó, la pau i l’esperança.
Per als filòlecs el mirandés es dona a conéixer en 1882, quan José Leite de Vasconcelos publica una serie de chicotets artículs titulats El dialecte mirandés. És en esta data quan, per primera vegada, es descobrix en Portugal un idioma que no és ni gallec ni portugués. L’orige del mirandés es remonta a un periodo en que, en una zona molt més extensa que la regió de Miranda, incloent Astúries i Lleó, es desenrollen distintes varietats llingüístiques en molts traces en comú, per un costat el gallec-portugués i per un atre el castellà.
Geòrgia, en el Caucas, s’estén entre Rússia, Turquia i Iran, i és una jove republicà que tracta desesperadament de reconstruir-se darrere de prop de dos décades turbulentes. Es tracta de la clàssica història de la tragèdia que va ocórrer en tants estats que es van separar de la Unió Soviètica després de la Perestroika… Estats que només recentment han donat els primers passos cap a un govern democràtic a través del que s’ha cridat “revolució suau”. Un jove i carismàtic advocat es va convertir en la figura visible de la Revolució de les Roses de Geòrgia. En este programa seguim a Mikhaïl Saakashvili, mentres conseguia el soport dels ciutadans, creuava el cordó policial per a invadir el parlament, obligava el president Eduart Shevardnadze a dimitir i competia en unes eleccions obertes, fins a convertir-se en el nou president del país. Geòrgia, en la seua “Revolució de les Roses” en 2003, va ser un model per a atres països.
En l’actualitat, el nacionalisme i el populisme són dos de les numeroses formules que els grans partits polítics tradicionals, tant de la dreta com de l’esquerra, utilisen per a atraure a les masses. Este estil polític s’ha convertit en algo corrent, pero està arraïlat en les pràctiques i discursos nacionals o populistes dels partits d’extrema dreta. Hui en dia, en més de quinze països europeus, els partits populistes, que es troben en l’extrema dreta de l’espectre polític la majoria de les vegades, eixercixen un paper influent i a vegades dominant. Més allà dels seus freqüents bons resultats electorals, el seu “èxit” residix en la capacitat d’infiltrar-se en l’escenari polític i utilisar els mecanismes de la democràcia. En este documental s’examinen el cas de Jean-marie Li Pen, (líder del Front Nacional de França), així com d’atres quatre figures del populisme europeu: Filip Dewinter, del partit Vlaams Belang (Interés Flamenc) de Bèlgica; Christoph Blocher, del partit UDC de Suïssa; Siv Jensen, presidenta del Partit del Progrés de Noruega; i Volen Siderov, líder del partit Ataka de Bulgària.
Després d’un efímer periodo de canvis lliberals, la societat Bielorrussa és l’única en Europa on les autoritats pareixen estar retrocedint al seu passat soviètic. Els periodistes, en concret, han patit durament els efectes d’este règim autoritari: les seues publicacions han sigut tancades i la seua professió perseguida. Redactors, editors, ensagistes i atres professionals dels mijos de comunicació independents s’han vist privats del seu ocupació baixa amenaça de ser empresonats. No obstant això, alguns periodistes han pres la decisió d’enfrontar-se a esta situació encara que la seua pròpia vida i la de la seua família córreguen perill. No es perden este documental de producció pròpia que els mostrarà les esglayadores vivències a que, en esta difícil conjuntura, han hagut d’enfrontar-se periodistes bielorrussos en talent, creativitat i compromís. Una crònica que nos mostra com la llibertat d’expressió ha sigut violada durant els deu últims anys a Bielorrússia.
El 24 de març del 2004, Hussam Abdu, un jove de quinze anys va ser detingut en un control militar a Cisjordània en un cinturó ple d’explosius. En conte de detonar la bomba, Hussam es va entregar de forma voluntària i en l’actualitat es troba complint condena en la presó. Des del començament de la Intifada palestina, un alarmant número d’atentats suïcides han sigut comeses per jóvens de 18 anys i inclús menors. Este aborronador documental mostra el fosc i desconegut món de la fabricació d’estos jóvens màrtirs a través de les entrevistes realisades a les persones que estan encarregades de la seua captació i posterior preparació.
Dins de la colecció Descobrir la Sicologia trobem este sensacional document, primer investiga com influïx el context social sobre els individus per a valorar fins que punt són personalment responsables de seguir cegament un dictador o d’obeir a un senyor en bata, i a continuació nos conta com percebem i assimilem la realitat, i com esta depén en gran manera de la nostra pròpia assimilació i no de la realitat mateixa. Podem vore alguns experiments irrealisables hui en dia per motius evidents, destaquem el de les descàrregues elèctriques (anàlisis del bochí), el famós de la presó de que van fer una película i el sorprenent estudi sobre la discriminació en un colege americà, a on la professora va establir diferències entre els chiquets d’ulls blaus i els d’ulls marrons.
Condensa en a penes una hora diversos conceptes típics de la Sicologia social: les expectatives, el liderage, l’efecte de Pigmalió, l’integració, la conformitat, la reciprocitat, la cooperació (molt interessant la dinàmica de la classe puzle).
INTERESANTISSIM documental fet pel l’Ajuntament de Valéncia en l’época de Mª Dolores Garcia Broch en el que es narra tot allò que te que vore en la festa Nacional dels Valencians, el “9 d’Octubre”. A destacar l’idioma que utilisa el narrador, molt diferent al utilisat actualment en els mijos de comunicació i en particular en Canal 9 “Canal Autonòmic? Valencià” Molt interessant vore els crèdits finals puix eixen molts dels millors intelectuals del valencianisme, a hores d’ara arraconats per la desídia del pancatalanisme encobert del PP-PSOE i del pancatalanisme declarat de l’esquerra mes retrògrada d’Europa.
Zeitgeist és un documental sense ànim de lucre de l’any 2007 produït per Peter Joseph en difusió per Internet (per mig de Google Vídeo). Encara que va ser gravat originàriament en anglés, ESTA VERSIÓ ES EN SUBTITULS EN ESPANYOL. És un documental a manera d’intrahistòria: intenta partir d’una anàlisis racionalista i històric de l’estratègia i càlcul polític, de diverses creences religioses i institucions polítiques i econòmiques, en especial el cristianisme, els atacs de l’11 de setembre, la guerra contra el terrorisme, la Reserva Federal i el sistema financer internacional. El propi títul, Zeitgeist, vol dir “esperit guardià del segle”, és a dir, l’experiència del clima cultural dominant. Planteja l’existència de mecanismes de dominació absoluta dins de les institucions de control social convencionals; més que centrar-se en si les intencions són ocultes o manifestes, explora els mètodos de convenciment individual i assentiment social de la societat civil davant dels seus dominadors. El documental posseïx un rerefons quasi-anarquista, expressat sobretot en les conclusions finals d’una manera tàcita, fent un alegat contra les estructures de poder de tota índole pel seu caràcter nociu per al desenroll humà. Des de la seua publicació gratuïta en Google Vídeo a la primavera de 2007, la película ha sigut vista més de 5 millons de vegades. Els acontenyiments van ser simplificats per a les masses, en la intenció de generar consciència general i discussió quant a un tema que davall la deitificació es considera tabú discutir. El documental està estructurat en tres parts. La primera és una exposició del cristianisme com un mit, un híbrit astrologicoliterari. Este mit constituïx el terreny abonat sobre el qual poden funcionar nous mits en que les masses creguen cegament i així se ser manejats en major facilitat. La segona part exposa el funcionament de la propaganda i adoctrinació mediàtica, conseguint que els propis ciutadans accepten ser més controlats pels seus governs. La tercera secció parla sobre la geopolítica i economia global enfocant-se en el monopoli dels diners (junt en l’especulació financera) i el gasto militar.
Una de les majors paradoxes de la societat en que vivim, és que a major llibertat d’informació i major capacitat de comunicació, gràcies a les noves tecnologies, els ciutadans estan més vulnerables enfront del seu dret a la intimitat i més desproveïts de recursos per a controlar les seues dades més personals ya siguen fiscals, genètics o de la pròpia image i veu. Els instruments de control i vigilància comencen a estar tan integrats en el nostre entorn que ya no ens donem ni conte de la seua constant intrusió en les nostres vides. La vigilància visual s’estén des de fa anys pels nostres carrers, centres comercials, hospitals, estadis de fútbol, etc… Moltes de les càmares instalades no tenen cap tipo de control judicial, com reconeix el juge president de la comissió de videovigilància i president del tribunal superior de justícia de Catalunya, Guillem Vidal,. Els organismes estatals nort-americans i europeus han assentat ya les bases d’un enorme sistema d’escoltes, capaç d’interceptar tots els teléfons mòvils, en tot Europa, les comunicacions per Internet, els faxs i els mensages a busca persones. Este programa s’anomena cridat genèricament ECHELON. Este pla, segons persones com Ignaci Ramonet ( director de “Li Pele Diplomatique”), crearan una malla de vigilància que un dia afectarà els ciutadans del món sancer. Eixa estratègia obligarà tots els proveïdors de servicis en Internet i a les companyies telefòniques a proporcionar a policies i magistrats, accés complet en temps real a totes les comunicacions, independentment de quin siga el país d’orige.
Escrito por documentats 
Escrito por documentats 
Escrito por documentats 